Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".