Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 

Felicitat

 

"Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fatiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...

Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil aire ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...

No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."

 Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí.

45km

He hagut de païr la caminada de diumenge. Vam llevar-nos amb ganes de moure'ns i com que no teníem cotxe i havíem dormit a Tarragona vam decidir anar fins a Valls, capital dels calçots i dels castells.

Anar de Tarragona a Valls ja ho havíem fet una vegada, són uns 22 km i una miqueta més, però aquest diumenge, vam decidir anar i tornar caminant.

És una ruta planera amb l'única dificultat de la quantitat de quilòmetres i d'hores caminant. Surts de Tarragona seguint el riu Francolí, que precisament aquest diumenge passat portava aigua. Arribes al Pont del Diable i segueuixes cap a St.Ramon, molt fàcil i sense pèrdua de moment. De sant Ramon a Perafort, on us recomano fer un glopet d'aigua a la font i si necessiteu més energia, entreu al bar de la plaça, al Casal, fan unes truites de patata impressionants i les cambreres són molt simpàtiques!

Des de Perafort hem de fer un tros per carretera perquè la via de l'AVE ha bloquejat el camí. Seguim cap a Vistabella pels camins ben senyalitzats, aquest està marcat amb un rombe vermell i segueix el codi de colors i formes d'unes rutes marcades entre Els Garidells, Perafort, Vallmoll, Les Gunyoles i Vistabella.

Seguint aquests camins marcats fem cap a Les Gunyoles i passant per l'rbanització del Bogatell arribem a Vallmoll des d'on tenim tres posibilitats per anar fins a Valls, el camí del Roser, el de St. Francesc o el que passa pel Cementiri de Vallmoll i per darrere el Tennis Valls, que ara no recordo com es diu...

En fi, una ruta llarga, entretinguda i que diumenge vam fer d'anada i tornada: uns 45 km.

On buscar rovellons

A tots ens agraden els rovellons a la brasa amb all i julivert... Ja se'ns fa la boca aigua... Els rovellons, com sabeu, s'ha d'anar al bosc a buscar-los; perquè són més bons que els que poguem comprar.

Els rovellons, com tots els bolets, són tímids i els nostres protagonistes... s'amaguen entre la pinassa.

Per buscar els nostres estimats rovellons hem d'anar com a mínim al pre-pirineu, Berga n'és la capital dels rovellons i de fet, per tot el Berguedà es celebren fires i festes entorn d'aquests petits regals de la natura.

Avui us he parlat dels Rovellons, com a excusa per explicar-vos que anar a buscar/caçar/fer bolets és una màgnifica estratègia per caminar per la muntanya una estona entretinguda i guanyar-se un bon dinar!

Aneu a la muntanya, busqueu bolets i sobretot, segons el manual del boletaire, no digueu on els heu trobat, ni agafeu bolets que no conegueu!!

Això sí, expliqueu-nos què feu: talleu o arrenqueu?

BSO

Avui va de música. Pels que ens segiu a Twitter ja ho haureu comprovat. Suposo que molts de vosaltres teniu la música d'acompanyant fidel durant una caminada o durant una llarga i dura cursa per muntanya. O simplement una cançó que va amb aquell indret, aquell paisatge...que amb ella fa que tot acabi d'agafar sentit i plenitud. Jo tinc la meva cançó, la meva banda sonora per aquests moments.

No perdeu de vista les imatges del vídeo, son d'una magnitud i una bellesa incomparables. Aquí us deixo un dels meus petits tresors, espero que el gaudiu:

St.Jeroni

"Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d'Aragó

Puja al cim de Sant Jeroni

a l'hora que hi surt lo sol;

quin pedestal per l'estàtua!

pel gegant, quin mirador!

Les àguiles que hi niaven

al capdamunt, li fan lloc;

sols lo cel miraven elles;

ell mira la terra i tot;

que gran li sembla i que hermosa

l'estimada del seu cor!"

                    J. Verdaguer

Des de Sant Jeroni, com bé deia Verdaguer, tot Catalunya es veu! És una de les rutes que més recomano, per a fer-la només necessitem unes bones botes i arribar fins a Montserrat. A partir d'aquí, només ens caldrà seguir indicadors per a poder arribar al cim i gaudir!

Per als més atrevits i preparats físicament, recomanaria deixar el cotxe a Monistrol de Montserrat i pujar caminant des d'abaix! Preneu-vos-ho amb calma, però sigueu valents i fins dalt a Sant Jeroni, la baixada serà regalada!

I ja sabeu que les mntanyes de Montserrat tenen una màgia especial...

Temps de bolets!

En aquesta època de l'any aquells que ens agrada la muntanya aprofitem les caminades per enxampar algun bolet amagat. I si acabem l'excursió amb un cistell ple, millor que millor! Però en el món dels bolets les aparences enganyen! És per això que hem de portar molt ben estudiat el temari. Per això hi ha pàgines webs i fòrums on podem trobar fotos i característiques de cada bolet. Abans de menjar-ne, doncs, és necessari comprovar que aquell bolet reuneix les mateixes característiques de l'espècie que creiem que pertany.

A la següent pàgina web Temps de Bolets  trobareu informació, notícies, fòrums, fires i mercats, receptes, fotografies i molt més. Un espai pensat pels amants de la muntanya i els bolets!

També podeu visitar altres blocs i seguir les sortides de diferents boletaires. Hi trobareu experiències i fotografies que us ajudaran a convertir-vos en boletaires professionals. O seguir-los a Twitter @TempsdeBolets, per compartir així experiències que ens facin aprendre a tots una mica més sobre el món boletaire!!

Bon dissabte i aviam qui recull el cistell més gros!

- Quin sol que fa! (I de sobte...XAF!)

Quin dia més radiant el d'avui!! Segur que més d'un ha aprofitat per anar a fer una caminada amb l'escalforeta del sol. Però, i què passa si organitzem una sortida i esperem un dia com avui i canvia a tot el contrari? Cap problema! No hem de caure en la trampa i creure que només gaudirem de l'excursió si el temps és bo. També podem passar-ho genial durant una ruta de cap de setmana passat per aigua! Perquè això passi haurem d'anar, sobretot, amb bona actitud i amb els elements necessaris per mantenir el nostre equip i cos eixut.

Hem de fer la motxilla pensant en la pluja. Normalment, els excursionistes tenim el costum de posar el sac i la tenda al fons, però si es preveuen pluges el millor és que aquest elements siguin accecibles. A muntanyes altes i sense protecció ens pot passar que en arribar al coll hi trobem un sol espectacular i en el descens topar amb boira i vent. Per això caldrà portar sempre una capa de roba extra a mà que ens permetrà canviar-nos de manera ràpida en cas d'un canvi brusc de temperatura.

Un aspecte important per a gaudir de la pluja i que aquesta no es converteixi en el nostre enemic és portar els peus secs. Per a mantindre'ls secs seran imprescindibles uns pantalos d'aigua que ens arribin fins la canya de la bota i així l'aigua baixa pels pantalons fins la part de la bota i no per dins dels mitjons. Evidentment, el calçat haurà de ser l'adequat i amb adequat vull dir unes bones botes de muntanya impermeables.

La pluja pot arribar en qualsevol moment. Plou al desert, quan l'home del temps anuncia sol, quan tothom diu que aquell dia no plourà, enmig d'una època de sequía...Així que la roba de pluja és un dels TOP 10 en els articles imprescindibles per portar quan anem d'excursió!!

Kilian Jornet

Si ens interessa la política hem de conèixer, com a mínim, els partits que existeixen i el missatge que transmeten. Si ens agrada el futbol, sabrem noms i cognoms i fins i tot unes pinzellades de la vida de les persones que formen el nostre equip preferit. Si som uns pensadors i ens torna bojos la filosofia haurem de llegir Kant, Descartes o Locke entre molts d'altres. Però si el que ens agrada és la muntanya és obligatori conèixer la història d'un petit-gran muntanyista: Kilian Jornet. És esquiador i corredor de muntanya, té 25 anys i ha fet, per exemple, la ruta Transpirinenca de 830km i 40.000m de desnivell en 8 dies (per això "petit-gran" muntanyista).

Kilian Jornet va néixer a Sabadell però ha crescut en un context totalment diferent al què estem acostumats. De petit va viure amb els seus pares i la seva germana a un refugi de muntanya a la Cerdanya. Envoltat de boscos, neu i roques el seu estil de vida girava al voltant dels esports de muntanya. Amb tant sols 5 anys, Kilian Jornet ja havia escalat més d’un 3.000 i, amb 10, va completar la Travessia del Pirineu. Podria seguir escrivint moltes més ratlles sobre el que aquest jove de Sabadell ha aconseguit però prefereixo que us quedeu amb la mosca al nas i us animeu a visitar la seva pàgina. Actualment, Kilian Jornet se segueix superant a sí mateix imposant-se nous reptes cada vegada que n’assoleix un.  

Us deixo el vídeo del programa de TV3 “El Convidat” on Albert Om passa un cap de semana amb Kilian Jornet. Mireu de trobar una horeta per veure’l perquè és enormement recomenable! Crec que l'entorn en el què ha crescut li ha regalatt uns valors envejables. M'agradaria destacar algunes frases d'aquest jove muntanyista: "Si no et costa aconseguir una cosa, no la gaudeixes igual i no li dónes el mateix valor". "Fracàs és no ser feliç. Per mi fracassar vol dir no ser feliç amb allò que estic fent o fer coses que no van en coherència amb els meus valors". "Crec que és més important utilizar els diners o les coses materials per aconseguir temps que no utilitzar el temps per aconseguir diners". 

Simplement admirable.

Si voleu sabar-ne més podeu seguir-lo a twitter (@kilianj), a facebook (Kilian Jornet) o llegir el seu bloc.