Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!

Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!

I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

Dia Internacional de les Muntanyes

Amics i amants del món muntanyenc, sapigueu que avui es ceblebra el dia Internacional de la Muntanya! Per això hem cregut que, com a bloc de muntanya, avui l'actulització havia de ser doble! Des de l'any 2003 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) promou cada 11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes, per a promoure la protecció de les serralades i boscos del planeta.

Aquest any la FAO col·labora amb el Banc dels Aliments i juntament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya han impulsat una iniciativa solidària en la qual hi podem participar tots mirant de aplegar el màxim d'aliments possibles. Ho podreu fer a través de "Mi grano de arena"

I lligant-ho amb l'actulització anterior, per tal de celebrar entre tots el Dia Internacional de les Muntanyes, se celebra un concurs de fotografia en el qual tothom pot enviar les seves imatges i participar-hi. Sabem que molts de vosaltres feu fotografies boníssimes, així que des d'aquí us animem a enviar-les!! Per fer-ho haureu d'accedir a la pàgina de We Love Mountains. A més, a través del hashtag #welovemountains haureu d'especificar des d'on s'han pres les imatges que envieu. 

Expliqueu-nos, siusplau, si hi participeu!!!

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES!

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

Felicitat

 

"Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fatiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...

Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil aire ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...

No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."

 Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí.

Afortunats

"Es pot considerar afortunat aquell que, en la plenitud de la seva vida, ha gaudit abastament de l'activitat que més li agrada. En aquests dies de subversió i canvis violents, quan els valors bàsics d'avui es converteixen en els inútils i destrossats somnis del demà, és quan millor es pot apreciar la doctrina que aconsella aprofitar-se plenament de la vida mentre es pot fer. Pocs tresors romanen més que l’experiència d'un tipus de vida en si mateix satisfactori. Tals són, al cap i a la fi, riqueses de les que cap decret del destí ni cap catàstrofe còsmica pot privar-nos; res pot alterar el fet, que, per un moment, realment hem viscut."

Eric Shipton.  Upon that mountain.

45km

He hagut de païr la caminada de diumenge. Vam llevar-nos amb ganes de moure'ns i com que no teníem cotxe i havíem dormit a Tarragona vam decidir anar fins a Valls, capital dels calçots i dels castells.

Anar de Tarragona a Valls ja ho havíem fet una vegada, són uns 22 km i una miqueta més, però aquest diumenge, vam decidir anar i tornar caminant.

És una ruta planera amb l'única dificultat de la quantitat de quilòmetres i d'hores caminant. Surts de Tarragona seguint el riu Francolí, que precisament aquest diumenge passat portava aigua. Arribes al Pont del Diable i segueuixes cap a St.Ramon, molt fàcil i sense pèrdua de moment. De sant Ramon a Perafort, on us recomano fer un glopet d'aigua a la font i si necessiteu més energia, entreu al bar de la plaça, al Casal, fan unes truites de patata impressionants i les cambreres són molt simpàtiques!

Des de Perafort hem de fer un tros per carretera perquè la via de l'AVE ha bloquejat el camí. Seguim cap a Vistabella pels camins ben senyalitzats, aquest està marcat amb un rombe vermell i segueix el codi de colors i formes d'unes rutes marcades entre Els Garidells, Perafort, Vallmoll, Les Gunyoles i Vistabella.

Seguint aquests camins marcats fem cap a Les Gunyoles i passant per l'rbanització del Bogatell arribem a Vallmoll des d'on tenim tres posibilitats per anar fins a Valls, el camí del Roser, el de St. Francesc o el que passa pel Cementiri de Vallmoll i per darrere el Tennis Valls, que ara no recordo com es diu...

En fi, una ruta llarga, entretinguda i que diumenge vam fer d'anada i tornada: uns 45 km.

St.Jeroni

"Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d'Aragó

Puja al cim de Sant Jeroni

a l'hora que hi surt lo sol;

quin pedestal per l'estàtua!

pel gegant, quin mirador!

Les àguiles que hi niaven

al capdamunt, li fan lloc;

sols lo cel miraven elles;

ell mira la terra i tot;

que gran li sembla i que hermosa

l'estimada del seu cor!"

                    J. Verdaguer

Des de Sant Jeroni, com bé deia Verdaguer, tot Catalunya es veu! És una de les rutes que més recomano, per a fer-la només necessitem unes bones botes i arribar fins a Montserrat. A partir d'aquí, només ens caldrà seguir indicadors per a poder arribar al cim i gaudir!

Per als més atrevits i preparats físicament, recomanaria deixar el cotxe a Monistrol de Montserrat i pujar caminant des d'abaix! Preneu-vos-ho amb calma, però sigueu valents i fins dalt a Sant Jeroni, la baixada serà regalada!

I ja sabeu que les mntanyes de Montserrat tenen una màgia especial...

Ruta del Ferro

Avui anem a Andorra! I, a més hi anem a fer una ruta preciosa i assequible. La Ruta del Ferro d'Andorra és un itinerari cultural que forma part d'un projecte transpirinenc que té com a leitmotiv el ferro i la seva transformació.

Us recomano que comenceu des de la Mina de Llorts i fins arribar a la Farga Rossell, d'aquesta manera sempre fa baixada! i evidentment podeu fer-la d'anada i tornada si voleu moure'us més!

És una ruta curteta de menys de 10 km que, evidentment es poden convertir en 20! A més, és una ruta distreta perquè al llarg del camí perfectament senyalitzat hi trobem escultures fetes amb ferro d'artistes d'arreu del món!

La que m'agrada més a mi, és la que us poso en foto!

Andorra és el paradís per als qui ens agrada la natura!!!!

Ànims!

Esteu a la capital i els dies són llargs i freds, sortiu de la feina i ja és fosc, avui us heu passat tot el dia treballant; segur que la feina que feu us encanta, però de tant en tant agrairieu una mica de temps per a regalar-vos.

La medicina que us proposo avui per a dies de feina és moure's per la ciutat amb bicicleta o caminant, canviant de ruta, descobrint carrers nous, aparadors diferents. canviar una mica la rutina ajuda a mantenir el cervell despert, atent, estimula la creativitat i, per tant us farà sentir més vitals!

Si podeu, fins i tot, us recomano que travesseu algun dels magnífics parcs urbans, el que us quedi més proper a la vostra ruta habitual entre la feina i casa vostra. I, evidentment, si disposeu de temps, asseieu-vos sota un arbre, tanqueu els ulls i respireu. Després tornar a la rutina i l'estrés serà més fàcil!

Si se t'acaben les idees

Us desperteu un dissabte i teniu ganes d'anar d'excursió però no sabeu on anar...cap problema! A vegades, tot i que el nostre país està ple de rutes en aquell moment no se'ns acudeix quina excursió podriem fer. Per això, us proposem una pàgina web per aquests moments.

En aquesta hi podreu trobar sortides, camins, rutes, refugis, consells... També hi podeu posar les vostres rutes i així altres persones podran viure la mateixa experiència!

Esperem que us serveixi! No us ho penseu més i aneu d'excursió per Catalunya!.