Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

La contra

Avui a La Contra de la Vanguardia!!!!! Us copio les preguntes i respostes que més m'han captivat, si la voleu llegir sencera, aquí us la deixo! És genial el que diu aquest publicista! Jorge Garbizu! Ja us vam parlar d'ell, a través del seu Monterapia i per això ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres l'entrevista!

 

"Sudaba como un pollo. Me había levantado a las cuatro de la madrugada para evitar la solanera de julio, pero al final me achicharraba.

¿Iba usted solo?
Y en soledad la sensación de esfuerzo se amplifica, pero también la satisfacción por el reto superado. Ir con amigos endulza la percepción del mundo, pero sólo te encuentras contigo mismo cuando vas solo.

...


Y no tienes que aguantar a nadie.
Estaba ya anticipando el goce de la cima cuando me adelantó de un salto un atleta sin mochila que subía... ¡trotando!

Como las cabras.
Y le vi hacer cumbre; miró el altímetro resoplando -era un 3.000-; reseteó el cronómetro sin detenerse ni un segundo a contemplar las vistas fabulosas... ¡Y bajó a escape!

...

¿Y por qué no?
¿Por qué corres? Disfruta. Respeto a esos atletas, pero se pierden la grandeza que la montaña presta a quien la ama: desde abuelas de 80 -¡las he visto coronar tresmiles!- hasta sus nietos de diez años. Y me entristece verla reducida a velódromo para egos competitivos y marcas caras.

Así no va a conseguir patrocinador.
Velocidad y montaña son antagónicos: ni se trata de llegar sin oxígeno a no sé cuantos mil metros, ni a la pata coja, ni de subir en menos segundos que el cuñado chulito.

¿De qué se trata?
De ir a tu ritmo sin complejos, gozar del espacio abierto, el cielo, la luz... Comerte el bocata y la naranja, que allí saben diferente.

Nada nuevo bajo el sol.
Todo es nuevo sobre la montaña. Tu cerebro funciona a un ritmo más provechoso y creativo. Ya lo sabían los peripatéticos, que paseaban sus problemas para encontrar soluciones o al menos relativizarlos.

¿Cuesta arriba no pesan más?
Al revés, el monte te hace ganar altura sobre tus preocupaciones. Cuando esté deprimido, échese al monte; mire al cielo y enumere en voz alta las causas de su tristeza. Y verá que al subir van perdiendo gravedad y se van quedando allí abajo... Pequeñiiiitas.

¿Es de los que cantan en la ascensión?
Contemplar el cielo o el mar, cantar, cansarse, ayudar a los demás o rodearse de plantas... son actividades que relajan. Y todavía más en la montaña. Yo las practico todas. Y a veces hasta trabajo en la subida.

Eso no suena relajante.
Me llevo al monte a personas en las que me planteo confiar y allí descubro cómo son en unas horitas... En menos si escasea el agua. Y en segundos si miro su mochila.

¿En qué se fija cuando ve una mochila?
Tu mochila lo dice todo de cómo organizas tu vida y tu cerebro.

¿Qué aconseja?
Lo mínimo. Su tamaño es inversamente proporcional al de tu talento montañero. Además, si la haces bien, irá perdiendo peso.

Esa no es la ley de la gravedad.
En la mochila debemos meter lo que nos pesa en ese momento: la ambición por un coche caro que no necesita; la casa que no puede pagar, pero que le entrampará si la compra por envidia de la del cuñado. Meta en ella al jefe abusón; el sueldo que mengua...

¡Todo eso pesa una barbaridad!
Por eso lo voy sacando mentalmente de mi mochila en cada paso hacia la cumbre y así llego arriba ligerísimo. Bajas nuevo. Te cansas, sudas, bebes, desbebes, comes y descomes mejor... Descansas. Intensamente. Y descubres que todo lo demás es irrelevante.

Soy adicto a las colinas de Collserola.
Y yo al cómodo y agradable Txindoki: un paseíto... Su altura no se mide en metros, sino en la intensidad de la experiencia.

Pero en la cumbre no hay bar.
De eso se quejan en casa cuando me ven salir de madrugada y se quedan en la cama. Y algo parecido pensaba yo en el cole cuando nos llevaban de sudorosa y resoplante excursión por una empinada cuesta hasta un lugar donde no había básicamente nada.

¿Por qué se convirtió al montañismo?
Un amigo navarro, que hizo legendario el grito de: "¡Meted tripa, que suben tordas!", al avistar gentiles montañeras en ascenso.

..."

Monterapia

Un llibre que explica i confirma tot el que creiem!

“La montaña tiene mucho más en común con la vida de lo que crees. Suelo decir que un día en ella equivale  a dos en la ciudad, por lo menos. Incluso una naranja o un bocadillo saben diferente. Desde finales de los 70 me acerco siempre que puedo a esas mágicas cumbres, y cada vez que lo hago la montaña –alta o baja– me regala lecciones para mi vida personal. Lecciones sobre la amistad, la soledad, la confianza, las prisas, la tecnología…”

A partir de les pròpies experiències, Juanjo Garbizu ens fa una genial comparació entre la vida a la ciutat, la rutina, la feina i pujar una muntanya. Juanjo és una aficionat a la muntanya i a la comunicació, de fet, és publicista i, la càmera de vídeo s'ha convertit en el seu aliat, sempre que puja una muntanya fa un vídeo i el comparteix a mendivideo. 

Ja sé què ens regalarem per Nadal!

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 

El tren

I compartim amb tots vosaltres una reflexió que vàrem fer fa temps al voltant d'un viatge en tren...

Mar i cel s’ajunten a l’horitzó. Quin tòpic! Com pot ser que dues coses coses tant diferents s’acabin fonen en una de sola. Perquè no només és el mar, també les muntanyes, les planes es fonen amb el cel.

Avui m’he passat una bona estona observant aquesta magnífica fusió, just els primers i tímids rajos de Sol es treien la son de les orelles, les onades, trencaven amb massa força contra les roques i no semblaven pertànyer o ser part d’aquella gran massa d’aigua que es veia tranquil·la i calmada en la llunyania. Més tard, el paisatge ha canviat, les roques i onades s’han anat solidificant i esdevenint edificis grisos, cotxes, fums i foscor de túnels. Per sort, però la duresa de la ciutat s’ha dissolt en arbredes, turons, muntanyes i rierols; les construccions han perdut alçada i guanyat en singularitat. Tot i que els núvols no em permetien veure el Sol que avui he vist despertar, els colors que ara m’envoltaven brillaven de forma especial, els verds, taronges, grocs, marrons, vermells i bordeus semblaven extrets de la paleta del millor il·lustrador de llibres medieval.

La serp de ferro no s’atura i no et deixa fixar en els detalls, però si mires per la finestra descobreixes que el nostre país (i món), tot i les seves grans diferències, és molt petit i que miris on miris sempre hi pots veure el mateix: l’horitzó.

L’horitzó, l’infinit, Ítaca, el destí, el futur...No sé on el final, si ara ja som a l’horitzó, tampoc sé si s’arriba mai a Ítaca, si vivim el futur, el passat o el present. No sé res. Potser no em cal saber-ho i més em val viure cada dia amb un somriure. Gaudir de cada detall, veure el que m’envolta amb la mirada poètica que tot ho troba bonic, encarar els problemes amb bon humor diuen que els soluciona.

- Però somriure és difícil!

-Qui t’ha dit que no m’agraden els reptes?

P.S: Comença el dia amb un somriure, veuràs que divertit que és anar desentonant amb el món!

Fotografia

Avui parlem de fotografia, i en concret, d'un company de la petita comunitat que tenim a Twitter, David Manzanera @davidmsfoto. Creiem que val la pena que feu un cop d'ull a les seves fotos, als paisatges espectaculars, al moviment de l'aigua en una imatge estàtica, als colors, al punt de vista...

Perquè en feu un tast:

Fotografía: David Manzanera. El Cadí.

Fotografia: David Manzanera.

Estem segures que us heu quedat amb ganes de més. Per això us deixem el link del seu bloc. Esperem que us agradi!!

Si més no, curiós!

Avui us vull presentar una urbanització de prop de Roda de Barà.

 Roc de Sant Gaietà es va construir entre els anys 1964 i 1972 per idea i promoció de Gaietà Bori Tallada i altres que van dissenyar una mena de poblet de pescadors amb edificis d'estils arquitectònics antics, des del romànic al mudèjar o imitant racons de diverses zones d'Espanya i d'Europa.

Quan arribes, pots aparcar tranquil·lament i res et fa preveure que si entres al grup de cases que tens a l'esquerra, descobriràs un món diferent, ple de racons màgics. El centre del "poble" amb la seva plaça i el seu pou, la porta móra, els balcons com els del Nort, arcades gòtiques, escales, portes, ponts... es petit, però intens!

Si volem, podem caminar pel passeig que ressegueix la platja on els pins han crescut cap on el vent els deia que ho fessin.

Tot plegat, petit, però curiós!

Pirineisme

Sabeu, pirineisme seria la paraula correcte per referir-se a les excursions que fem pel Pirineu! Molts fem servir la paraula alpinisme, que seria l'adequada per referir-se a les excursions que fem pels Alps!


I parlant dels Pirineus, coneixeu el Pedraforca? M'encanta! Té una forma única i està dins d'un Parc Natural. M'encanta l'entorn i això que fa molt temps que no hi vaig, de fet, hi vaig anar quan tenia 8 anys i... Hi hauré de tornar!!

Hem d'anar fins a Saldes i allí seguir la pista fins al Refugi Lluís Estasen. Un cop al refugi, seguim un camí que surt de darrere mateix i ja tenim la ruta marcada fins a dalt. És una ascensió fàcil, però cal que estiguem en forma! Al llarg de tota la ruta ens trobarem escaladors, però podem anar pujant tranquil·lament caminant per una ruta senyalitzada.

Heu fet mai el cim del Pedraforca? Ens ho expliqueu?

45km

He hagut de païr la caminada de diumenge. Vam llevar-nos amb ganes de moure'ns i com que no teníem cotxe i havíem dormit a Tarragona vam decidir anar fins a Valls, capital dels calçots i dels castells.

Anar de Tarragona a Valls ja ho havíem fet una vegada, són uns 22 km i una miqueta més, però aquest diumenge, vam decidir anar i tornar caminant.

És una ruta planera amb l'única dificultat de la quantitat de quilòmetres i d'hores caminant. Surts de Tarragona seguint el riu Francolí, que precisament aquest diumenge passat portava aigua. Arribes al Pont del Diable i segueuixes cap a St.Ramon, molt fàcil i sense pèrdua de moment. De sant Ramon a Perafort, on us recomano fer un glopet d'aigua a la font i si necessiteu més energia, entreu al bar de la plaça, al Casal, fan unes truites de patata impressionants i les cambreres són molt simpàtiques!

Des de Perafort hem de fer un tros per carretera perquè la via de l'AVE ha bloquejat el camí. Seguim cap a Vistabella pels camins ben senyalitzats, aquest està marcat amb un rombe vermell i segueix el codi de colors i formes d'unes rutes marcades entre Els Garidells, Perafort, Vallmoll, Les Gunyoles i Vistabella.

Seguint aquests camins marcats fem cap a Les Gunyoles i passant per l'rbanització del Bogatell arribem a Vallmoll des d'on tenim tres posibilitats per anar fins a Valls, el camí del Roser, el de St. Francesc o el que passa pel Cementiri de Vallmoll i per darrere el Tennis Valls, que ara no recordo com es diu...

En fi, una ruta llarga, entretinguda i que diumenge vam fer d'anada i tornada: uns 45 km.

On buscar rovellons

A tots ens agraden els rovellons a la brasa amb all i julivert... Ja se'ns fa la boca aigua... Els rovellons, com sabeu, s'ha d'anar al bosc a buscar-los; perquè són més bons que els que poguem comprar.

Els rovellons, com tots els bolets, són tímids i els nostres protagonistes... s'amaguen entre la pinassa.

Per buscar els nostres estimats rovellons hem d'anar com a mínim al pre-pirineu, Berga n'és la capital dels rovellons i de fet, per tot el Berguedà es celebren fires i festes entorn d'aquests petits regals de la natura.

Avui us he parlat dels Rovellons, com a excusa per explicar-vos que anar a buscar/caçar/fer bolets és una màgnifica estratègia per caminar per la muntanya una estona entretinguda i guanyar-se un bon dinar!

Aneu a la muntanya, busqueu bolets i sobretot, segons el manual del boletaire, no digueu on els heu trobat, ni agafeu bolets que no conegueu!!

Això sí, expliqueu-nos què feu: talleu o arrenqueu?

Llacs de Tristaina

Quan vam fer la Ruta del Ferro ens va agradar tant Andorra que ara hi tornem! I avui, anem més amunt, als Llacs de Tristaina.

És una excursió fàcil i que ens podem fer a mida, perquè són molts els camins que voregen els Llacs. Sortim des d'Arcalís -Ordino-, des de darrere del restaurant de l'estació d'esquí, on podem, evidentment, deixar el cotxe!

Ja sabeu que jo sempre us proposo rutes ben senyalitzades i, aquesta també ho és; de totes maneres us deixo el track, a wikiloc, en trobareu d'altres!

El que més m'agrada d'aquesta escusió és la vista dels tres llacs, talment una gran font ornamental al mig de les muntanyes, ben col·locadets...Preciós!

imatge de pirineos3000.com

Temps de bolets!

En aquesta època de l'any aquells que ens agrada la muntanya aprofitem les caminades per enxampar algun bolet amagat. I si acabem l'excursió amb un cistell ple, millor que millor! Però en el món dels bolets les aparences enganyen! És per això que hem de portar molt ben estudiat el temari. Per això hi ha pàgines webs i fòrums on podem trobar fotos i característiques de cada bolet. Abans de menjar-ne, doncs, és necessari comprovar que aquell bolet reuneix les mateixes característiques de l'espècie que creiem que pertany.

A la següent pàgina web Temps de Bolets  trobareu informació, notícies, fòrums, fires i mercats, receptes, fotografies i molt més. Un espai pensat pels amants de la muntanya i els bolets!

També podeu visitar altres blocs i seguir les sortides de diferents boletaires. Hi trobareu experiències i fotografies que us ajudaran a convertir-vos en boletaires professionals. O seguir-los a Twitter @TempsdeBolets, per compartir així experiències que ens facin aprendre a tots una mica més sobre el món boletaire!!

Bon dissabte i aviam qui recull el cistell més gros!

Ruta del Ferro

Avui anem a Andorra! I, a més hi anem a fer una ruta preciosa i assequible. La Ruta del Ferro d'Andorra és un itinerari cultural que forma part d'un projecte transpirinenc que té com a leitmotiv el ferro i la seva transformació.

Us recomano que comenceu des de la Mina de Llorts i fins arribar a la Farga Rossell, d'aquesta manera sempre fa baixada! i evidentment podeu fer-la d'anada i tornada si voleu moure'us més!

És una ruta curteta de menys de 10 km que, evidentment es poden convertir en 20! A més, és una ruta distreta perquè al llarg del camí perfectament senyalitzat hi trobem escultures fetes amb ferro d'artistes d'arreu del món!

La que m'agrada més a mi, és la que us poso en foto!

Andorra és el paradís per als qui ens agrada la natura!!!!

- Quin sol que fa! (I de sobte...XAF!)

Quin dia més radiant el d'avui!! Segur que més d'un ha aprofitat per anar a fer una caminada amb l'escalforeta del sol. Però, i què passa si organitzem una sortida i esperem un dia com avui i canvia a tot el contrari? Cap problema! No hem de caure en la trampa i creure que només gaudirem de l'excursió si el temps és bo. També podem passar-ho genial durant una ruta de cap de setmana passat per aigua! Perquè això passi haurem d'anar, sobretot, amb bona actitud i amb els elements necessaris per mantenir el nostre equip i cos eixut.

Hem de fer la motxilla pensant en la pluja. Normalment, els excursionistes tenim el costum de posar el sac i la tenda al fons, però si es preveuen pluges el millor és que aquest elements siguin accecibles. A muntanyes altes i sense protecció ens pot passar que en arribar al coll hi trobem un sol espectacular i en el descens topar amb boira i vent. Per això caldrà portar sempre una capa de roba extra a mà que ens permetrà canviar-nos de manera ràpida en cas d'un canvi brusc de temperatura.

Un aspecte important per a gaudir de la pluja i que aquesta no es converteixi en el nostre enemic és portar els peus secs. Per a mantindre'ls secs seran imprescindibles uns pantalos d'aigua que ens arribin fins la canya de la bota i així l'aigua baixa pels pantalons fins la part de la bota i no per dins dels mitjons. Evidentment, el calçat haurà de ser l'adequat i amb adequat vull dir unes bones botes de muntanya impermeables.

La pluja pot arribar en qualsevol moment. Plou al desert, quan l'home del temps anuncia sol, quan tothom diu que aquell dia no plourà, enmig d'una època de sequía...Així que la roba de pluja és un dels TOP 10 en els articles imprescindibles per portar quan anem d'excursió!!

Ànims!

Esteu a la capital i els dies són llargs i freds, sortiu de la feina i ja és fosc, avui us heu passat tot el dia treballant; segur que la feina que feu us encanta, però de tant en tant agrairieu una mica de temps per a regalar-vos.

La medicina que us proposo avui per a dies de feina és moure's per la ciutat amb bicicleta o caminant, canviant de ruta, descobrint carrers nous, aparadors diferents. canviar una mica la rutina ajuda a mantenir el cervell despert, atent, estimula la creativitat i, per tant us farà sentir més vitals!

Si podeu, fins i tot, us recomano que travesseu algun dels magnífics parcs urbans, el que us quedi més proper a la vostra ruta habitual entre la feina i casa vostra. I, evidentment, si disposeu de temps, asseieu-vos sota un arbre, tanqueu els ulls i respireu. Després tornar a la rutina i l'estrés serà més fàcil!

Si se t'acaben les idees

Us desperteu un dissabte i teniu ganes d'anar d'excursió però no sabeu on anar...cap problema! A vegades, tot i que el nostre país està ple de rutes en aquell moment no se'ns acudeix quina excursió podriem fer. Per això, us proposem una pàgina web per aquests moments.

En aquesta hi podreu trobar sortides, camins, rutes, refugis, consells... També hi podeu posar les vostres rutes i així altres persones podran viure la mateixa experiència!

Esperem que us serveixi! No us ho penseu més i aneu d'excursió per Catalunya!.

Imprescindible!

"Crec que em deixo alguna cosa..." Qui no ha tingut mai aquesta sensació? És d'allò més incòmode! Si on anem és a una altra ciutat de viatge, depenent del que ens deixem, sabem que podem comprar-ho de camí o a alguna botiga de la ciutat. Però i si anem a la muntanya? Més per sort que per desgràcia, a la muntanya no en trobarem cap de botiga (i que per molts segles sigui així). Per tant, si ens hem deixat alguna cosa més o menys imprescindible -perdó per l'expressió- ho tenim fumut...

Com si anéssim de colònies amb l'escola, tal com feien molt sàviament els pares en aquella època, el que haurem de fer és una llista amb tot el que cal portar a la motxilla. I què hi posem? Bé, anar a la muntanya té un handicap i és que la motxilla en qüestió l'hem de carregar tota l'estona. Caldrà fer-la pensant en tots els contextos possibles un cop siguem en plena muntanya. Però com ens prevenim de tot allò que ens podria fer falta sense anar carregats com mules? Estimats excursionistes, nosaltres us donem algunes instruccions i materials imprescindibles!

1. Equip personal bàsic
- Sac de dormir
- Roba de pluja (pantaló, impermeable, tela per cobrir la motxilla)
- Muda
- Roba d'abric
- Xancles (després de caminar moltes hores les agraireu!)
- Lot
- Higiene diària

2. Equip comú (és a dir, si aneu en parella, només cal que porti aquest seguit de coses una sola persona)
- Tenda de campanya
- Equip de cuina (cassola, plats, coberts, tasses i ganivet)
- Fornet i recanvi de gas
- Farmaciola bàsica
- Filtre d'aigua
- Guies i mapes

3. Realment útils "no és tonteria encara que ho sembli"
- Buff: aquesta aparentment insignificant peça de roba té infinitat d'utilitats! Pot servir de mocador, cinta pel cabell, tovallola, guant de cuina, caputxa, bufanda...)
- Cinta americana: caminant moltes hores i per terrenys poc comuns és possible que fem malbé algun dels materials que ens acompanyen. La cinta pot servir per fer-ne una reparació temporal.
- Tela de gassa: no senyors, no només serveix per embenar ferides. També la podem utilitzar com a prefiltre, mosquitera o filtre de cafè.
- Fil dental: útil per cosir o lligar objectes.
- Bosses de brossa: pel seu ús comú i també com a impermeable per a la motxilla, impermeable personal o de paravents.
- Xiulet: encara que ens recordi al nostre professor de gimnàstica, ens servirà per a arribar lluny en el cas que necessitem ajuda.
- Bicarbonat: serveix com a pasta de dents, per posar en remull els peus i de desodorant!

Espero que us hagin servit d'ajuda aquestes tres llistes! Quins són els vostres imprescindibles?

BON CAP DE SETMANA!