Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

BSO

Avui va de música. Pels que ens segiu a Twitter ja ho haureu comprovat. Suposo que molts de vosaltres teniu la música d'acompanyant fidel durant una caminada o durant una llarga i dura cursa per muntanya. O simplement una cançó que va amb aquell indret, aquell paisatge...que amb ella fa que tot acabi d'agafar sentit i plenitud. Jo tinc la meva cançó, la meva banda sonora per aquests moments.

No perdeu de vista les imatges del vídeo, son d'una magnitud i una bellesa incomparables. Aquí us deixo un dels meus petits tresors, espero que el gaudiu:

Challenge Barcelona-Maresme

Al poblet on jo visc, Calella de la costa, s'hi respira un ambient esportiu admirable com ja he comentat en alguna entrada. Sovint se celebren actes relacionats amb l'esport però el mes multitudinari i important és la Challenge, un triatló al que acudeix gent d'arreu del món. Durant aquella setmana el poble queda invait pels atletes i les seves famílies i al passeig de mar hi ha més gent que mai entrenant!

El dia del triatló, anar a veure la sortida al mar és una autèntica meravella. Centenars de persones tirant-se a l'aigua amb un mateix objectiu. Els ànims dels que estem fora no s'apaguen mai. Tot al contrari, a mesura que passen les hores i el dia es va fent més fosc són cada vegada més calorosos. És emocionant veure arribar els atletes agafats de la mà de les seves parelles, fills i familiars en general corrent junts els tan esperats últims metres.

Hi ha gent de totes les edats, de fins a seixanta i pico d'anys! I jo, que ho veig d'es de fora, només puc sentir admiració i alegria. I penso que dins d'aquest món on sembla que a vegades interessi tot menys les persones, tinc la sensació que l'ésser humà és gran, molt gran. I dóno les gràcies a qui se li hagi acudit aquest tipus de coses perquè son aquestes coses les que ens fan créixer com a persones i com a col·lectiu, que al cap i a la fi és el que som i a vegades se'ns oblida.

Us deixo un vídeo resum de la half challenge. Les distàncies que apareixen es multipliquen per dos a la Challenge! Una bogeria... Sapigueu, però, que es pot fer en relleus.

Ànims!

Esteu a la capital i els dies són llargs i freds, sortiu de la feina i ja és fosc, avui us heu passat tot el dia treballant; segur que la feina que feu us encanta, però de tant en tant agrairieu una mica de temps per a regalar-vos.

La medicina que us proposo avui per a dies de feina és moure's per la ciutat amb bicicleta o caminant, canviant de ruta, descobrint carrers nous, aparadors diferents. canviar una mica la rutina ajuda a mantenir el cervell despert, atent, estimula la creativitat i, per tant us farà sentir més vitals!

Si podeu, fins i tot, us recomano que travesseu algun dels magnífics parcs urbans, el que us quedi més proper a la vostra ruta habitual entre la feina i casa vostra. I, evidentment, si disposeu de temps, asseieu-vos sota un arbre, tanqueu els ulls i respireu. Després tornar a la rutina i l'estrés serà més fàcil!

Nike +

I com que avui és l'ultim dia de la setmana pels que fan pont, volem que el dia d'avui corri i arribi a la meta en temps rècord! Per això, avui toca parlar de running i posar una mica de marxa a aquest dimarts.

Pels que ens agrada córrer sabem que cada cursa és un repte, que cada segon compta, que cada minut de menys és una nova victòria. Per això entrenem, per això cada dia volem anar una mica més lluny, conèixer fins on som capaços d'arribar. En aquest sentit, les noves tecnologies juguen un paper important. A mi, la que m'ajuda és l'amplició de Nike +.

Nike + és una aplicació que va de la mà d'apple i per això necessitarem algun dels seus productes. Es tracta d'un xip que s'introdueix a la planta de la bamba i funciona mitjançant bluetooth amb un altre dispositiu a l'ipod o iPhone. Un cop instal·lats els elements necessaris pots programar la ruta i el llistat de música. L'aplicació proporciona un seguiment de la distància, del ritme, del temps i de les calories. A més, pots anar sentint comentaris d'ànims dels teus seguidors a facebook.

És un bon sistema de seguiment. Les marques assolides queden guardades de manera que les pots consultar totes al final de la setmana i veure'n la progressió. Em sembla una aplicació molt útil i per tant us la recomano! Espero que us serveixi i us motivi a fer cada dia una nova marca!

Ànims i bons dimarts!!!!

Núria Picas

Núria Picas és la verió femenina -per tant, millorada ;)-  de Kilian Jornet. Va néixer a Manresa fa 35 anys i aquest passat diumenge s'ha proclamat campiona del món d'Ultra Trails.

Durant tota la temporada ha anat lluitant colze a colze amb Anna Frost, fins que a Cavalls del Vent va superar-la i ahir a la Course des Templiers va aconseguir el títol.

Núria Picas corre defensant els colors de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Kilian Jornet i Núria Picas ahir van compartir podi i estelada! l'Skyrunning parla català!

A còrrer!

L'èsser humà té un gran defecte o una gran virtut: sempre vol més. Per exemple, quan comences a caminar el teu cos comença a familiaritzar-se amb cada passa i sents que cada dia vol anar una mica més de pressa; experimentar nous reptes; buscar límits. És així com vaig començar a còrrer. 

Tot i que caminar i còrrer siguin cosins germans, la sensació és força diferent. Almeys jo, quan camino, sóc conscient de cada pas i tot i que vaig rumiant amb les meves coses tinc sempre la sensació de tenir els peus a terra. Quan corro, en canvi, sembla que el meu cos vagi per una banda i la ment per una altra. Desconnecto per complet i el cervell rep una dosi d'oxigen que, malgrat el plus de cansansi que suposa còrrer, agraeixes enormement.

Així doncs, m'hi vaig aficionar. Cada dia que anava a còrrer, feia un petit tram més. El que deiem, que sempre en volem més. És llavors que vaig decidir apuntar-me en una cursa. M'havien parlat meravelles de l'ambient que s'hi respira però la veritat és que no ho acabes d'entendre fins que no ho vius. 

La meva primera cursa va ser la dels Bombers del 2011. No tinc paraules per expressar el cúmul d'emocions que vaig experimentar. L'excitació de la sortida, portant tots la mateixa semarreta i formant part d'un grandiós equip. El compte enrere i la primera passa de 10km. El companyerisme durant la cursa, els ànims dels que hi participem i dels que estan pel carrer,el ritme imparable dels grups de percusionistes situats a cada mig quilòmetre...i l'arribada. 

Perquè us feu una idea aquí teniu un vídeo del resum de la Cursa dels Bombers de l'any 2011:

      

És una cursa molt ben montada i amb un ambient impagable! L'any passat es van acabar les inscripcions la primera setmana!! Així que si aquest vídeo, junt amb el que us he explicat, us han semblat motius suficients per apuntar-vos a la següent cursa de Bombers, no us adormiu que les places volen!

Kilian Jornet

Si ens interessa la política hem de conèixer, com a mínim, els partits que existeixen i el missatge que transmeten. Si ens agrada el futbol, sabrem noms i cognoms i fins i tot unes pinzellades de la vida de les persones que formen el nostre equip preferit. Si som uns pensadors i ens torna bojos la filosofia haurem de llegir Kant, Descartes o Locke entre molts d'altres. Però si el que ens agrada és la muntanya és obligatori conèixer la història d'un petit-gran muntanyista: Kilian Jornet. És esquiador i corredor de muntanya, té 25 anys i ha fet, per exemple, la ruta Transpirinenca de 830km i 40.000m de desnivell en 8 dies (per això "petit-gran" muntanyista).

Kilian Jornet va néixer a Sabadell però ha crescut en un context totalment diferent al què estem acostumats. De petit va viure amb els seus pares i la seva germana a un refugi de muntanya a la Cerdanya. Envoltat de boscos, neu i roques el seu estil de vida girava al voltant dels esports de muntanya. Amb tant sols 5 anys, Kilian Jornet ja havia escalat més d’un 3.000 i, amb 10, va completar la Travessia del Pirineu. Podria seguir escrivint moltes més ratlles sobre el que aquest jove de Sabadell ha aconseguit però prefereixo que us quedeu amb la mosca al nas i us animeu a visitar la seva pàgina. Actualment, Kilian Jornet se segueix superant a sí mateix imposant-se nous reptes cada vegada que n’assoleix un.  

Us deixo el vídeo del programa de TV3 “El Convidat” on Albert Om passa un cap de semana amb Kilian Jornet. Mireu de trobar una horeta per veure’l perquè és enormement recomenable! Crec que l'entorn en el què ha crescut li ha regalatt uns valors envejables. M'agradaria destacar algunes frases d'aquest jove muntanyista: "Si no et costa aconseguir una cosa, no la gaudeixes igual i no li dónes el mateix valor". "Fracàs és no ser feliç. Per mi fracassar vol dir no ser feliç amb allò que estic fent o fer coses que no van en coherència amb els meus valors". "Crec que és més important utilizar els diners o les coses materials per aconseguir temps que no utilitzar el temps per aconseguir diners". 

Simplement admirable.

Si voleu sabar-ne més podeu seguir-lo a twitter (@kilianj), a facebook (Kilian Jornet) o llegir el seu bloc.