Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

DOQ Priorat

Avui us proposem una ruta en cotxe per alguns dels pobles del Priorat, és a dir, avui us proposem Enoturisme.

Jo us recomano que feu una ruta sortint de Falset, passant per Gratallops, La Vilella Baixa i Alta, Escaladei, Poboleda i Porrera.

Visiteu tants cellers com vulgueu, fent tantes cates com vulgueu, això sí, qui condueixi, que només olori!

Entre cata i cata, a Escaladei, feu una parada i visiteu la Cartoixa on el més important, us asseguro que no són les pedres sinó l'entorn, el paisatge, els colors. Estant a la Cartoixa, amb el silenci i la pau que s'hi respiren, és el millor moment per sortir del cotxe i observar el meravellós paisatge del Priorat!


I potser teniu sort i a Porrera us trobeu en Lluís Llach al seu celler!

Digueu-nos quin vi català és el vostre preferit?

Anècdotes de muntanya

Us presento en Josep, a la dreta de la fotografia, i l'Enric,  a l'esquerra. Tots dos voltaven els 70 anys quan els vaig conèixer. Va ser fa ser fa un parell d'anys. Jo i el meu company estàvem fent la travessa d'Ordesa, -que explicaré mes endavant- quan ens vam trobar l'Enric. Havia caigut en un tram del camí que estava glaçat i tenia una ferida al genoll, res important. Estàvem al refugi de Goriz i ens explicava que havia vingut amb el seu amic Josep que havia anat a pujar el Mont Perdut. Ell, com que s'havia ferit va decidir no pujar i esperar-lo al refugi. Vam quedar sorpresos que ens digues això tenint en compte l'edat dels dos homes. Volíem conèixer el senyor Josep però a la muntanya el temps és or i no podíem perdre un minut més.

Així doncs, van seguir fent camí. El dia següent, morts de cansanci, vam decidir fer una parada al refugi de Ballcellance abans d'arribar a la meta d'aquell llarg dia: Ouléttes de Gaube, als peus de l'imponent Vignemale. Tenia els ànims per terra i aquell refugi em va semblar tant acullidor que estava disposada a quedar-me sense pensar-ho dues vegades. Llavors vam veure una cara que ens resultava familiar, era l'Enric! I l'acompanyava el seu amic Josep. Vam anar a saludar-los i vam estar xerrant una estona. Per mi en aquells moments, aquells dis homes, eren uns herois. Quan em vaig fer la foto amb ells, el senyor Josep va treure una pinta i es va posar guapo i seguidament em va agafar ben fort de la cintura, no fos cas que caigués i prengués mal... Ens van transmetre tantissima energía positiva, tanta força i un anhel tan gran de voler arribar a aquella edat tal i com estaven ells dos, que el camí que ens faltava per recoorrer aquell dia, després d'aquella trobada magnífica, ens va resultar bufar i fer ampolles!

La muntanya té aquests moments meravellosos. I no els canvio per res del món.

Llacs de Tristaina

Quan vam fer la Ruta del Ferro ens va agradar tant Andorra que ara hi tornem! I avui, anem més amunt, als Llacs de Tristaina.

És una excursió fàcil i que ens podem fer a mida, perquè són molts els camins que voregen els Llacs. Sortim des d'Arcalís -Ordino-, des de darrere del restaurant de l'estació d'esquí, on podem, evidentment, deixar el cotxe!

Ja sabeu que jo sempre us proposo rutes ben senyalitzades i, aquesta també ho és; de totes maneres us deixo el track, a wikiloc, en trobareu d'altres!

El que més m'agrada d'aquesta escusió és la vista dels tres llacs, talment una gran font ornamental al mig de les muntanyes, ben col·locadets...Preciós!

imatge de pirineos3000.com

- Quin sol que fa! (I de sobte...XAF!)

Quin dia més radiant el d'avui!! Segur que més d'un ha aprofitat per anar a fer una caminada amb l'escalforeta del sol. Però, i què passa si organitzem una sortida i esperem un dia com avui i canvia a tot el contrari? Cap problema! No hem de caure en la trampa i creure que només gaudirem de l'excursió si el temps és bo. També podem passar-ho genial durant una ruta de cap de setmana passat per aigua! Perquè això passi haurem d'anar, sobretot, amb bona actitud i amb els elements necessaris per mantenir el nostre equip i cos eixut.

Hem de fer la motxilla pensant en la pluja. Normalment, els excursionistes tenim el costum de posar el sac i la tenda al fons, però si es preveuen pluges el millor és que aquest elements siguin accecibles. A muntanyes altes i sense protecció ens pot passar que en arribar al coll hi trobem un sol espectacular i en el descens topar amb boira i vent. Per això caldrà portar sempre una capa de roba extra a mà que ens permetrà canviar-nos de manera ràpida en cas d'un canvi brusc de temperatura.

Un aspecte important per a gaudir de la pluja i que aquesta no es converteixi en el nostre enemic és portar els peus secs. Per a mantindre'ls secs seran imprescindibles uns pantalos d'aigua que ens arribin fins la canya de la bota i així l'aigua baixa pels pantalons fins la part de la bota i no per dins dels mitjons. Evidentment, el calçat haurà de ser l'adequat i amb adequat vull dir unes bones botes de muntanya impermeables.

La pluja pot arribar en qualsevol moment. Plou al desert, quan l'home del temps anuncia sol, quan tothom diu que aquell dia no plourà, enmig d'una època de sequía...Així que la roba de pluja és un dels TOP 10 en els articles imprescindibles per portar quan anem d'excursió!!

Núria Picas

Núria Picas és la verió femenina -per tant, millorada ;)-  de Kilian Jornet. Va néixer a Manresa fa 35 anys i aquest passat diumenge s'ha proclamat campiona del món d'Ultra Trails.

Durant tota la temporada ha anat lluitant colze a colze amb Anna Frost, fins que a Cavalls del Vent va superar-la i ahir a la Course des Templiers va aconseguir el títol.

Núria Picas corre defensant els colors de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Kilian Jornet i Núria Picas ahir van compartir podi i estelada! l'Skyrunning parla català!

Ruta del Cister

Aquesta és una ruta que encara tenim pendent, la Ruta del Cister passa per tres comarques, tres monestirs, res uns 105 km. 

Podem començar per qualsevol dels tres Monestirs, Santes Creus, Poblet o Vallbona de les Monges. Podem organitzar-nos la travessa com volguem, disposem d'una xarxa molt completa de serveis, mireu-vos el mapa.

Paisatges naturals i paisatges construïts s'alternen harmònicament, l'arquitectura cistercenca i els boscos més salvatges. Muntanyes de Prades, vinyes de la Conca, sembrats de l'Urgell o les terres planes de l'Alt Camp... Passegeu pels Claustres dels Monestirs, descobriu-ne tots els racons.

Fer la Ruta del Cister és més que caminar, quan arribeu als monestirs trobareu una pau incomparable; encara que no sigueu religiosos, us recomano que us deixeu fascinar pels cants i pregàries dels monjos a Poblet o les monges a Vallbona

Ruta del Cister from aquellindret

Us recomano que us prepareu la ruta i que us equipeu amb el carnet T6 que us facilitarà la vostra ruta pel GR-175 i amb l'entrada conjunta als tres monestirs!

Si algú s'anima a fer-la que ens ho digui i ens hi afegim!

Via verda

A Catalunya jo conec dues vies verdes la de Tortosa i la Girona. Totes dues són el traçat per on antigament passava un tren, o carrilet. Una a cada punta de Catalunya, feu la que us quedi més a prop... O no i així descobriu el nostre meravellós país!

Es tracta de dos camins ben delimitats, senyalitats i acondicionats. Ideals per a fer en família i bicicleta.

Jo només he fet el tram des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols, aquest estiu per anar a la platja, són 40 i pocs quilòmetres que, en bicicleta pots fer en menys de dues hores, tant d'anada com de tornada.

Les antigues estacions del carrilet s'han convertit en petits descans entre tirada i tirada de pedaleig, a tots els pobles hi ha font i un banc per a descansar i, fins i tot, taules per a fer picnic

foto feta per XeviF.Güell 

La millor època per a fer aquestes dues rutes és la primavera o la tardor, es tracta d'una ruta amb poca ombra i si és un dia d'estiu, el Sol pica amb ganes!

A les oficines de turisme comarcals us proporcionaran tota la informació necessària i més; tot i que està tot tant ben indicat que si us coneixeu una mica la zona, no us farà falta!

Carros de foc

Segurament el títol de l'entranda d'avui us recordarà a una pel·lícula o a una banda sonora. Però també hi ha una travessa amb aquest nom. Oi que sona temptadora? Carros de foc és una ruta unida per 9 refugis que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. De fet, aquesta travessa també es coneix com la ruta dels 9 refugis. El recorregut és de 55 km i conta amb un desnivell de 9.200 m acumulats. És doncs, una ruta per fer-la en un promig de 6 dies si es vol fer més o menys amb calma. En funció dels dies que volguem estar fent la travessa ens haurem d'establir l'itinerari.

L'època idònia per a fer-la és del juny al setembre considerant que hagi estat un any normal pel que fa a condicions meteorològiques. Cal tenir en compte que el més de juny els colls estan nevats per tant haurem de tenir experiència en neu. Juliol i Agost són mesos concorreguts i els refugis acostumen a estar força plens, caldrà reservar amb antelació. El mes de setembre, en canvi, els refugis no estan tan plens i la calor és menys forta. En contraposició, el dia és més curt.

No és un recorregut fàcil si no estem acostumats a anar per muntanya. En aquest cas, podem fer els trams de la travessa que ens siguin més accessibles. No cal que la fem sencera d'una tirada, podem escollir les etapes menys feixugues i més endavant, amb més preparació, la resta. Poc a poc i bona lletra!

Fotografía a meitat del camí cap al Coll de Contraix

La travessa també trams plans! 

 Això sí que és desconnectar

Una de les moltes meravelloses vistes de la Travessa.

Aquí teniu l'enllaç d'una pàgina on podreu trobar tota la informació relacionada amb la Travessa Carros de Foc. També podeu buscar a la biblioteca un llibre que es titula La ruta dels 9 refugis de David Buenacasa i Marc Subirà.