Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!

A què som maques?

Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

Ruta del Ferro

Avui anem a Andorra! I, a més hi anem a fer una ruta preciosa i assequible. La Ruta del Ferro d'Andorra és un itinerari cultural que forma part d'un projecte transpirinenc que té com a leitmotiv el ferro i la seva transformació.

Us recomano que comenceu des de la Mina de Llorts i fins arribar a la Farga Rossell, d'aquesta manera sempre fa baixada! i evidentment podeu fer-la d'anada i tornada si voleu moure'us més!

És una ruta curteta de menys de 10 km que, evidentment es poden convertir en 20! A més, és una ruta distreta perquè al llarg del camí perfectament senyalitzat hi trobem escultures fetes amb ferro d'artistes d'arreu del món!

La que m'agrada més a mi, és la que us poso en foto!

Andorra és el paradís per als qui ens agrada la natura!!!!

Nike +

I com que avui és l'ultim dia de la setmana pels que fan pont, volem que el dia d'avui corri i arribi a la meta en temps rècord! Per això, avui toca parlar de running i posar una mica de marxa a aquest dimarts.

Pels que ens agrada córrer sabem que cada cursa és un repte, que cada segon compta, que cada minut de menys és una nova victòria. Per això entrenem, per això cada dia volem anar una mica més lluny, conèixer fins on som capaços d'arribar. En aquest sentit, les noves tecnologies juguen un paper important. A mi, la que m'ajuda és l'amplició de Nike +.

Nike + és una aplicació que va de la mà d'apple i per això necessitarem algun dels seus productes. Es tracta d'un xip que s'introdueix a la planta de la bamba i funciona mitjançant bluetooth amb un altre dispositiu a l'ipod o iPhone. Un cop instal·lats els elements necessaris pots programar la ruta i el llistat de música. L'aplicació proporciona un seguiment de la distància, del ritme, del temps i de les calories. A més, pots anar sentint comentaris d'ànims dels teus seguidors a facebook.

És un bon sistema de seguiment. Les marques assolides queden guardades de manera que les pots consultar totes al final de la setmana i veure'n la progressió. Em sembla una aplicació molt útil i per tant us la recomano! Espero que us serveixi i us motivi a fer cada dia una nova marca!

Ànims i bons dimarts!!!!

Núria Picas

Núria Picas és la verió femenina -per tant, millorada ;)-  de Kilian Jornet. Va néixer a Manresa fa 35 anys i aquest passat diumenge s'ha proclamat campiona del món d'Ultra Trails.

Durant tota la temporada ha anat lluitant colze a colze amb Anna Frost, fins que a Cavalls del Vent va superar-la i ahir a la Course des Templiers va aconseguir el títol.

Núria Picas corre defensant els colors de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Kilian Jornet i Núria Picas ahir van compartir podi i estelada! l'Skyrunning parla català!

Carros de foc

Segurament el títol de l'entranda d'avui us recordarà a una pel·lícula o a una banda sonora. Però també hi ha una travessa amb aquest nom. Oi que sona temptadora? Carros de foc és una ruta unida per 9 refugis que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. De fet, aquesta travessa també es coneix com la ruta dels 9 refugis. El recorregut és de 55 km i conta amb un desnivell de 9.200 m acumulats. És doncs, una ruta per fer-la en un promig de 6 dies si es vol fer més o menys amb calma. En funció dels dies que volguem estar fent la travessa ens haurem d'establir l'itinerari.

L'època idònia per a fer-la és del juny al setembre considerant que hagi estat un any normal pel que fa a condicions meteorològiques. Cal tenir en compte que el més de juny els colls estan nevats per tant haurem de tenir experiència en neu. Juliol i Agost són mesos concorreguts i els refugis acostumen a estar força plens, caldrà reservar amb antelació. El mes de setembre, en canvi, els refugis no estan tan plens i la calor és menys forta. En contraposició, el dia és més curt.

No és un recorregut fàcil si no estem acostumats a anar per muntanya. En aquest cas, podem fer els trams de la travessa que ens siguin més accessibles. No cal que la fem sencera d'una tirada, podem escollir les etapes menys feixugues i més endavant, amb més preparació, la resta. Poc a poc i bona lletra!

Fotografía a meitat del camí cap al Coll de Contraix

La travessa també trams plans! 

 Això sí que és desconnectar

Una de les moltes meravelloses vistes de la Travessa.

Aquí teniu l'enllaç d'una pàgina on podreu trobar tota la informació relacionada amb la Travessa Carros de Foc. També podeu buscar a la biblioteca un llibre que es titula La ruta dels 9 refugis de David Buenacasa i Marc Subirà.