Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 

DOQ Priorat

Avui us proposem una ruta en cotxe per alguns dels pobles del Priorat, és a dir, avui us proposem Enoturisme.

Jo us recomano que feu una ruta sortint de Falset, passant per Gratallops, La Vilella Baixa i Alta, Escaladei, Poboleda i Porrera.

Visiteu tants cellers com vulgueu, fent tantes cates com vulgueu, això sí, qui condueixi, que només olori!

Entre cata i cata, a Escaladei, feu una parada i visiteu la Cartoixa on el més important, us asseguro que no són les pedres sinó l'entorn, el paisatge, els colors. Estant a la Cartoixa, amb el silenci i la pau que s'hi respiren, és el millor moment per sortir del cotxe i observar el meravellós paisatge del Priorat!


I potser teniu sort i a Porrera us trobeu en Lluís Llach al seu celler!

Digueu-nos quin vi català és el vostre preferit?

45km

He hagut de païr la caminada de diumenge. Vam llevar-nos amb ganes de moure'ns i com que no teníem cotxe i havíem dormit a Tarragona vam decidir anar fins a Valls, capital dels calçots i dels castells.

Anar de Tarragona a Valls ja ho havíem fet una vegada, són uns 22 km i una miqueta més, però aquest diumenge, vam decidir anar i tornar caminant.

És una ruta planera amb l'única dificultat de la quantitat de quilòmetres i d'hores caminant. Surts de Tarragona seguint el riu Francolí, que precisament aquest diumenge passat portava aigua. Arribes al Pont del Diable i segueuixes cap a St.Ramon, molt fàcil i sense pèrdua de moment. De sant Ramon a Perafort, on us recomano fer un glopet d'aigua a la font i si necessiteu més energia, entreu al bar de la plaça, al Casal, fan unes truites de patata impressionants i les cambreres són molt simpàtiques!

Des de Perafort hem de fer un tros per carretera perquè la via de l'AVE ha bloquejat el camí. Seguim cap a Vistabella pels camins ben senyalitzats, aquest està marcat amb un rombe vermell i segueix el codi de colors i formes d'unes rutes marcades entre Els Garidells, Perafort, Vallmoll, Les Gunyoles i Vistabella.

Seguint aquests camins marcats fem cap a Les Gunyoles i passant per l'rbanització del Bogatell arribem a Vallmoll des d'on tenim tres posibilitats per anar fins a Valls, el camí del Roser, el de St. Francesc o el que passa pel Cementiri de Vallmoll i per darrere el Tennis Valls, que ara no recordo com es diu...

En fi, una ruta llarga, entretinguda i que diumenge vam fer d'anada i tornada: uns 45 km.

St.Jeroni

"Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d'Aragó

Puja al cim de Sant Jeroni

a l'hora que hi surt lo sol;

quin pedestal per l'estàtua!

pel gegant, quin mirador!

Les àguiles que hi niaven

al capdamunt, li fan lloc;

sols lo cel miraven elles;

ell mira la terra i tot;

que gran li sembla i que hermosa

l'estimada del seu cor!"

                    J. Verdaguer

Des de Sant Jeroni, com bé deia Verdaguer, tot Catalunya es veu! És una de les rutes que més recomano, per a fer-la només necessitem unes bones botes i arribar fins a Montserrat. A partir d'aquí, només ens caldrà seguir indicadors per a poder arribar al cim i gaudir!

Per als més atrevits i preparats físicament, recomanaria deixar el cotxe a Monistrol de Montserrat i pujar caminant des d'abaix! Preneu-vos-ho amb calma, però sigueu valents i fins dalt a Sant Jeroni, la baixada serà regalada!

I ja sabeu que les mntanyes de Montserrat tenen una màgia especial...

Nike +

I com que avui és l'ultim dia de la setmana pels que fan pont, volem que el dia d'avui corri i arribi a la meta en temps rècord! Per això, avui toca parlar de running i posar una mica de marxa a aquest dimarts.

Pels que ens agrada córrer sabem que cada cursa és un repte, que cada segon compta, que cada minut de menys és una nova victòria. Per això entrenem, per això cada dia volem anar una mica més lluny, conèixer fins on som capaços d'arribar. En aquest sentit, les noves tecnologies juguen un paper important. A mi, la que m'ajuda és l'amplició de Nike +.

Nike + és una aplicació que va de la mà d'apple i per això necessitarem algun dels seus productes. Es tracta d'un xip que s'introdueix a la planta de la bamba i funciona mitjançant bluetooth amb un altre dispositiu a l'ipod o iPhone. Un cop instal·lats els elements necessaris pots programar la ruta i el llistat de música. L'aplicació proporciona un seguiment de la distància, del ritme, del temps i de les calories. A més, pots anar sentint comentaris d'ànims dels teus seguidors a facebook.

És un bon sistema de seguiment. Les marques assolides queden guardades de manera que les pots consultar totes al final de la setmana i veure'n la progressió. Em sembla una aplicació molt útil i per tant us la recomano! Espero que us serveixi i us motivi a fer cada dia una nova marca!

Ànims i bons dimarts!!!!

Carros de foc

Segurament el títol de l'entranda d'avui us recordarà a una pel·lícula o a una banda sonora. Però també hi ha una travessa amb aquest nom. Oi que sona temptadora? Carros de foc és una ruta unida per 9 refugis que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. De fet, aquesta travessa també es coneix com la ruta dels 9 refugis. El recorregut és de 55 km i conta amb un desnivell de 9.200 m acumulats. És doncs, una ruta per fer-la en un promig de 6 dies si es vol fer més o menys amb calma. En funció dels dies que volguem estar fent la travessa ens haurem d'establir l'itinerari.

L'època idònia per a fer-la és del juny al setembre considerant que hagi estat un any normal pel que fa a condicions meteorològiques. Cal tenir en compte que el més de juny els colls estan nevats per tant haurem de tenir experiència en neu. Juliol i Agost són mesos concorreguts i els refugis acostumen a estar força plens, caldrà reservar amb antelació. El mes de setembre, en canvi, els refugis no estan tan plens i la calor és menys forta. En contraposició, el dia és més curt.

No és un recorregut fàcil si no estem acostumats a anar per muntanya. En aquest cas, podem fer els trams de la travessa que ens siguin més accessibles. No cal que la fem sencera d'una tirada, podem escollir les etapes menys feixugues i més endavant, amb més preparació, la resta. Poc a poc i bona lletra!

Fotografía a meitat del camí cap al Coll de Contraix

La travessa també trams plans! 

 Això sí que és desconnectar

Una de les moltes meravelloses vistes de la Travessa.

Aquí teniu l'enllaç d'una pàgina on podreu trobar tota la informació relacionada amb la Travessa Carros de Foc. També podeu buscar a la biblioteca un llibre que es titula La ruta dels 9 refugis de David Buenacasa i Marc Subirà.