Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!

A què som maques?

Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

Música

Avui vull compartir amb tots vosaltres la música que m'agrada escoltar quan sóc a la muntanya. Quan cliqueu a la paraula enllaçada "música" accedireu a una llista de Spotify. Aquí us en deixo una que, a més, acompanya unes imatges espectaculars. Espero que us agradi!!

Podeu deixar els vostres comentaris, dient què us ha semblat i quin estil de música preferiu. Que passeu un bon dia!

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

Amistat

Us presento una gran amistat. La foto que veieu està feta al refugi de Góriz durant la travessa a Ordesa. Era la meva primera experiència en un refugi i ens va tocar sopar a la mateix taula que ells. Eren francesos però ens vam entendre entre gestos i traduccions mal fetes. Ens van explicar que eren amics des de joves i que havien vingut a celebrar que feia 25 anys havien pujat junts el Mont Taillón. Em va semblar una història preciosa i cada vegada que la recordo se m'escapa un somriure.

Així que avui us preguntem: quina anècdota de les vostres sortides, rutes o curses us fan treure un somriure i per què?

Deixeu el vostre comentari aquí, siusplau.

GRÀCIES per llegir-nos!

Llacs de Tristaina

Quan vam fer la Ruta del Ferro ens va agradar tant Andorra que ara hi tornem! I avui, anem més amunt, als Llacs de Tristaina.

És una excursió fàcil i que ens podem fer a mida, perquè són molts els camins que voregen els Llacs. Sortim des d'Arcalís -Ordino-, des de darrere del restaurant de l'estació d'esquí, on podem, evidentment, deixar el cotxe!

Ja sabeu que jo sempre us proposo rutes ben senyalitzades i, aquesta també ho és; de totes maneres us deixo el track, a wikiloc, en trobareu d'altres!

El que més m'agrada d'aquesta escusió és la vista dels tres llacs, talment una gran font ornamental al mig de les muntanyes, ben col·locadets...Preciós!

imatge de pirineos3000.com

Challenge Barcelona-Maresme

Al poblet on jo visc, Calella de la costa, s'hi respira un ambient esportiu admirable com ja he comentat en alguna entrada. Sovint se celebren actes relacionats amb l'esport però el mes multitudinari i important és la Challenge, un triatló al que acudeix gent d'arreu del món. Durant aquella setmana el poble queda invait pels atletes i les seves famílies i al passeig de mar hi ha més gent que mai entrenant!

El dia del triatló, anar a veure la sortida al mar és una autèntica meravella. Centenars de persones tirant-se a l'aigua amb un mateix objectiu. Els ànims dels que estem fora no s'apaguen mai. Tot al contrari, a mesura que passen les hores i el dia es va fent més fosc són cada vegada més calorosos. És emocionant veure arribar els atletes agafats de la mà de les seves parelles, fills i familiars en general corrent junts els tan esperats últims metres.

Hi ha gent de totes les edats, de fins a seixanta i pico d'anys! I jo, que ho veig d'es de fora, només puc sentir admiració i alegria. I penso que dins d'aquest món on sembla que a vegades interessi tot menys les persones, tinc la sensació que l'ésser humà és gran, molt gran. I dóno les gràcies a qui se li hagi acudit aquest tipus de coses perquè son aquestes coses les que ens fan créixer com a persones i com a col·lectiu, que al cap i a la fi és el que som i a vegades se'ns oblida.

Us deixo un vídeo resum de la half challenge. Les distàncies que apareixen es multipliquen per dos a la Challenge! Una bogeria... Sapigueu, però, que es pot fer en relleus.