Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!

Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!

I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.

Publicitat

Ja que ahir ens vam presentar i us vam dir també què estudiàvem, hem pensat en dedicar una entrada a la Publicitat.

Segur que molts de vosaltres la paraula publicitat té connotacions negatives. A molts us suposarà una interrupció emprenyadora d'aquella pel·lícula o sèrie en el moment que més interessant estava. O una pila de mentides i missatges persuasius que molesten. Però el món de la publicitat és molt més que això, és creativitat, idees brillants, veritats com temple representades de manera original i divertida. Només cal que ens hi acostem una mica, sense recel i obrir-li una mica les portes per deixar que ens sorprengui i ens dibuixi un somriure.

Actualment a la nostra televisió hi podem veure anuncis brillants o a mi m'ho semblen però com que tenim la publicitat com a enemiga, potser no ens hi fixem gaire. Per exemple, què us semblen els anuncis que Apple està passant últimament?  A mi em semblen simples però brillants. Per exemple:

O la de ING Direct. Tots estem emprenyats amb els bancs i no en volem saber res. És en va doncs, que facin anuncis demanant la confiança de la gent o oferint els seus serveis al públic. Ho saben, i per això aquest aninci, que em sembla genial:

Podria seguir posant molts més exemples de bona publicitat, perquè existeix!! Us recomano que seguiu a Facebook El Rincón del Publicista. Regalen cada dia una dosis d'optimisme, que segur que no va malament a ningú!

Avui us preguntem, quins anuncis, cartells, imatges publicitàries us han cridat l'atenció? Expliqueu-nos-ho! :)

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!

A què som maques?

Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

La contra

Avui a La Contra de la Vanguardia!!!!! Us copio les preguntes i respostes que més m'han captivat, si la voleu llegir sencera, aquí us la deixo! És genial el que diu aquest publicista! Jorge Garbizu! Ja us vam parlar d'ell, a través del seu Monterapia i per això ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres l'entrevista!

 

"Sudaba como un pollo. Me había levantado a las cuatro de la madrugada para evitar la solanera de julio, pero al final me achicharraba.

¿Iba usted solo?
Y en soledad la sensación de esfuerzo se amplifica, pero también la satisfacción por el reto superado. Ir con amigos endulza la percepción del mundo, pero sólo te encuentras contigo mismo cuando vas solo.

...


Y no tienes que aguantar a nadie.
Estaba ya anticipando el goce de la cima cuando me adelantó de un salto un atleta sin mochila que subía... ¡trotando!

Como las cabras.
Y le vi hacer cumbre; miró el altímetro resoplando -era un 3.000-; reseteó el cronómetro sin detenerse ni un segundo a contemplar las vistas fabulosas... ¡Y bajó a escape!

...

¿Y por qué no?
¿Por qué corres? Disfruta. Respeto a esos atletas, pero se pierden la grandeza que la montaña presta a quien la ama: desde abuelas de 80 -¡las he visto coronar tresmiles!- hasta sus nietos de diez años. Y me entristece verla reducida a velódromo para egos competitivos y marcas caras.

Así no va a conseguir patrocinador.
Velocidad y montaña son antagónicos: ni se trata de llegar sin oxígeno a no sé cuantos mil metros, ni a la pata coja, ni de subir en menos segundos que el cuñado chulito.

¿De qué se trata?
De ir a tu ritmo sin complejos, gozar del espacio abierto, el cielo, la luz... Comerte el bocata y la naranja, que allí saben diferente.

Nada nuevo bajo el sol.
Todo es nuevo sobre la montaña. Tu cerebro funciona a un ritmo más provechoso y creativo. Ya lo sabían los peripatéticos, que paseaban sus problemas para encontrar soluciones o al menos relativizarlos.

¿Cuesta arriba no pesan más?
Al revés, el monte te hace ganar altura sobre tus preocupaciones. Cuando esté deprimido, échese al monte; mire al cielo y enumere en voz alta las causas de su tristeza. Y verá que al subir van perdiendo gravedad y se van quedando allí abajo... Pequeñiiiitas.

¿Es de los que cantan en la ascensión?
Contemplar el cielo o el mar, cantar, cansarse, ayudar a los demás o rodearse de plantas... son actividades que relajan. Y todavía más en la montaña. Yo las practico todas. Y a veces hasta trabajo en la subida.

Eso no suena relajante.
Me llevo al monte a personas en las que me planteo confiar y allí descubro cómo son en unas horitas... En menos si escasea el agua. Y en segundos si miro su mochila.

¿En qué se fija cuando ve una mochila?
Tu mochila lo dice todo de cómo organizas tu vida y tu cerebro.

¿Qué aconseja?
Lo mínimo. Su tamaño es inversamente proporcional al de tu talento montañero. Además, si la haces bien, irá perdiendo peso.

Esa no es la ley de la gravedad.
En la mochila debemos meter lo que nos pesa en ese momento: la ambición por un coche caro que no necesita; la casa que no puede pagar, pero que le entrampará si la compra por envidia de la del cuñado. Meta en ella al jefe abusón; el sueldo que mengua...

¡Todo eso pesa una barbaridad!
Por eso lo voy sacando mentalmente de mi mochila en cada paso hacia la cumbre y así llego arriba ligerísimo. Bajas nuevo. Te cansas, sudas, bebes, desbebes, comes y descomes mejor... Descansas. Intensamente. Y descubres que todo lo demás es irrelevante.

Soy adicto a las colinas de Collserola.
Y yo al cómodo y agradable Txindoki: un paseíto... Su altura no se mide en metros, sino en la intensidad de la experiencia.

Pero en la cumbre no hay bar.
De eso se quejan en casa cuando me ven salir de madrugada y se quedan en la cama. Y algo parecido pensaba yo en el cole cuando nos llevaban de sudorosa y resoplante excursión por una empinada cuesta hasta un lugar donde no había básicamente nada.

¿Por qué se convirtió al montañismo?
Un amigo navarro, que hizo legendario el grito de: "¡Meted tripa, que suben tordas!", al avistar gentiles montañeras en ascenso.

..."

Música

Avui vull compartir amb tots vosaltres la música que m'agrada escoltar quan sóc a la muntanya. Quan cliqueu a la paraula enllaçada "música" accedireu a una llista de Spotify. Aquí us en deixo una que, a més, acompanya unes imatges espectaculars. Espero que us agradi!!

Podeu deixar els vostres comentaris, dient què us ha semblat i quin estil de música preferiu. Que passeu un bon dia!

Summits of my life

En Kilian també té temps de fer pel·lícules, de compartir amb nosaltres experiències. Summits of my life  es pre-estrena el dia 17 de desembre al Palau de la Música Catalana i encara queden entrades!

per anar fent boca us deixo el tràiler.

Si algú de vosaltres va al Palau, ens ho explicarà?

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

Felicitat

 

"Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fatiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...

Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil aire ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...

No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."

 Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí.

DOQ Priorat

Avui us proposem una ruta en cotxe per alguns dels pobles del Priorat, és a dir, avui us proposem Enoturisme.

Jo us recomano que feu una ruta sortint de Falset, passant per Gratallops, La Vilella Baixa i Alta, Escaladei, Poboleda i Porrera.

Visiteu tants cellers com vulgueu, fent tantes cates com vulgueu, això sí, qui condueixi, que només olori!

Entre cata i cata, a Escaladei, feu una parada i visiteu la Cartoixa on el més important, us asseguro que no són les pedres sinó l'entorn, el paisatge, els colors. Estant a la Cartoixa, amb el silenci i la pau que s'hi respiren, és el millor moment per sortir del cotxe i observar el meravellós paisatge del Priorat!


I potser teniu sort i a Porrera us trobeu en Lluís Llach al seu celler!

Digueu-nos quin vi català és el vostre preferit?

Amistat

Us presento una gran amistat. La foto que veieu està feta al refugi de Góriz durant la travessa a Ordesa. Era la meva primera experiència en un refugi i ens va tocar sopar a la mateix taula que ells. Eren francesos però ens vam entendre entre gestos i traduccions mal fetes. Ens van explicar que eren amics des de joves i que havien vingut a celebrar que feia 25 anys havien pujat junts el Mont Taillón. Em va semblar una història preciosa i cada vegada que la recordo se m'escapa un somriure.

Així que avui us preguntem: quina anècdota de les vostres sortides, rutes o curses us fan treure un somriure i per què?

Deixeu el vostre comentari aquí, siusplau.

GRÀCIES per llegir-nos!

Afortunats

"Es pot considerar afortunat aquell que, en la plenitud de la seva vida, ha gaudit abastament de l'activitat que més li agrada. En aquests dies de subversió i canvis violents, quan els valors bàsics d'avui es converteixen en els inútils i destrossats somnis del demà, és quan millor es pot apreciar la doctrina que aconsella aprofitar-se plenament de la vida mentre es pot fer. Pocs tresors romanen més que l’experiència d'un tipus de vida en si mateix satisfactori. Tals són, al cap i a la fi, riqueses de les que cap decret del destí ni cap catàstrofe còsmica pot privar-nos; res pot alterar el fet, que, per un moment, realment hem viscut."

Eric Shipton.  Upon that mountain.

Bear Grylls

Avui, un altre heroi, en aquest cas, però, un que desafia les lleis de la natura! Un aventurer, un supervivent!

Des de petit Bear Grylls va aprendre a escalar i a somiar de mans del seu pare. Amb només 23 anys va fer el cim de l'Everest.

Va estar a l'exèrcit britànic on va tenir un accident amb el paracaigudes i es va trencar l'esquena per tres llocs diferents, però això el va encoratjar a enfrontar-se a la natura i fer-ne un programa televisiu:  man vs. wild

Grylls també es conegut per els seus llibres de motivació, per les seves paraules que poden ajudar molt en determinats moment quan la mandra, l'apatia o la tristesa ens dominen. Segur que ens podria explicar històries que ens fan oblidar els nostres maldecaps.

Des d'aquí us animem a que conegueu les seves aventures i a ell, que és una mostra de superació, valor i motivació

I si us animeu, sempre us podeu apuntar a la seva acadèmia!

On buscar rovellons

A tots ens agraden els rovellons a la brasa amb all i julivert... Ja se'ns fa la boca aigua... Els rovellons, com sabeu, s'ha d'anar al bosc a buscar-los; perquè són més bons que els que poguem comprar.

Els rovellons, com tots els bolets, són tímids i els nostres protagonistes... s'amaguen entre la pinassa.

Per buscar els nostres estimats rovellons hem d'anar com a mínim al pre-pirineu, Berga n'és la capital dels rovellons i de fet, per tot el Berguedà es celebren fires i festes entorn d'aquests petits regals de la natura.

Avui us he parlat dels Rovellons, com a excusa per explicar-vos que anar a buscar/caçar/fer bolets és una màgnifica estratègia per caminar per la muntanya una estona entretinguda i guanyar-se un bon dinar!

Aneu a la muntanya, busqueu bolets i sobretot, segons el manual del boletaire, no digueu on els heu trobat, ni agafeu bolets que no conegueu!!

Això sí, expliqueu-nos què feu: talleu o arrenqueu?

Ànims!

Esteu a la capital i els dies són llargs i freds, sortiu de la feina i ja és fosc, avui us heu passat tot el dia treballant; segur que la feina que feu us encanta, però de tant en tant agrairieu una mica de temps per a regalar-vos.

La medicina que us proposo avui per a dies de feina és moure's per la ciutat amb bicicleta o caminant, canviant de ruta, descobrint carrers nous, aparadors diferents. canviar una mica la rutina ajuda a mantenir el cervell despert, atent, estimula la creativitat i, per tant us farà sentir més vitals!

Si podeu, fins i tot, us recomano que travesseu algun dels magnífics parcs urbans, el que us quedi més proper a la vostra ruta habitual entre la feina i casa vostra. I, evidentment, si disposeu de temps, asseieu-vos sota un arbre, tanqueu els ulls i respireu. Després tornar a la rutina i l'estrés serà més fàcil!

Nike +

I com que avui és l'ultim dia de la setmana pels que fan pont, volem que el dia d'avui corri i arribi a la meta en temps rècord! Per això, avui toca parlar de running i posar una mica de marxa a aquest dimarts.

Pels que ens agrada córrer sabem que cada cursa és un repte, que cada segon compta, que cada minut de menys és una nova victòria. Per això entrenem, per això cada dia volem anar una mica més lluny, conèixer fins on som capaços d'arribar. En aquest sentit, les noves tecnologies juguen un paper important. A mi, la que m'ajuda és l'amplició de Nike +.

Nike + és una aplicació que va de la mà d'apple i per això necessitarem algun dels seus productes. Es tracta d'un xip que s'introdueix a la planta de la bamba i funciona mitjançant bluetooth amb un altre dispositiu a l'ipod o iPhone. Un cop instal·lats els elements necessaris pots programar la ruta i el llistat de música. L'aplicació proporciona un seguiment de la distància, del ritme, del temps i de les calories. A més, pots anar sentint comentaris d'ànims dels teus seguidors a facebook.

És un bon sistema de seguiment. Les marques assolides queden guardades de manera que les pots consultar totes al final de la setmana i veure'n la progressió. Em sembla una aplicació molt útil i per tant us la recomano! Espero que us serveixi i us motivi a fer cada dia una nova marca!

Ànims i bons dimarts!!!!

Núria Picas

Núria Picas és la verió femenina -per tant, millorada ;)-  de Kilian Jornet. Va néixer a Manresa fa 35 anys i aquest passat diumenge s'ha proclamat campiona del món d'Ultra Trails.

Durant tota la temporada ha anat lluitant colze a colze amb Anna Frost, fins que a Cavalls del Vent va superar-la i ahir a la Course des Templiers va aconseguir el títol.

Núria Picas corre defensant els colors de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Kilian Jornet i Núria Picas ahir van compartir podi i estelada! l'Skyrunning parla català!