Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de desembre del 2012

Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!


Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!


I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!



dimecres, 19 de desembre del 2012

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 




Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".


dimarts, 18 de desembre del 2012

A fine line

"A fine line" és la primera pel·lícula de Kilian Jornet i ahir la va presentar a Barcelona, es van oferiri tres sessions i totes tres van estar plenes! De fet, les entrades es van exhaurir fa uns dies!

Kilian Jornet té entre les mans un projecte del qual ja us vam parlar, Summits of my life, és un projecte que ara està en fase de buscar amics. Aquest projecte, a banda d'una vessant esportiva, també té un munt de valors lligats que ens encanten!

A veure si algú es fa amic del projecte i ens ho explica!!! Quan us feu amics del projecte us regalen una samarreta i el DVD de la primera pel·lícula, per tant, també és un magnífic regal de Nadal!!!



A la web de summitsofmylife us ho expliquen molt bé, a més us deixem l'explicació que en fa irunfar.com

P.S: Si algú va anar a l'estrena de la pel·lícula ahir, que ens ho expliqui!!!!!!

dilluns, 17 de desembre del 2012

Diari



M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.


Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

dimecres, 12 de desembre del 2012

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!


nosaltres
A què som maques?


Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

dimarts, 11 de desembre del 2012

Dia Internacional de les Muntanyes

Amics i amants del món muntanyenc, sapigueu que avui es ceblebra el dia Internacional de la Muntanya! Per això hem cregut que, com a bloc de muntanya, avui l'actulització havia de ser doble! Des de l'any 2003 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) promou cada 11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes, per a promoure la protecció de les serralades i boscos del planeta.




Aquest any la FAO col·labora amb el Banc dels Aliments i juntament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya han impulsat una iniciativa solidària en la qual hi podem participar tots mirant de aplegar el màxim d'aliments possibles. Ho podreu fer a través de "Mi grano de arena"

I lligant-ho amb l'actulització anterior, per tal de celebrar entre tots el Dia Internacional de les Muntanyes, se celebra un concurs de fotografia en el qual tothom pot enviar les seves imatges i participar-hi. Sabem que molts de vosaltres feu fotografies boníssimes, així que des d'aquí us animem a enviar-les!! Per fer-ho haureu d'accedir a la pàgina de We Love Mountains. A més, a través del hashtag #welovemountains haureu d'especificar des d'on s'han pres les imatges que envieu. 

Expliqueu-nos, siusplau, si hi participeu!!!

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES!

Fotografia de muntanya i aventura

Avui us recomanem un altre gran fotògraf. Amant de la muntanya, sempre acompanyat per la seva càmera, Raúl Comino comparteix amb nosaltres les seves experiències a traves de fantàstiques imatges.



Fa poc que ha creat una pàgina a Facebook on penja tant vídeos com fotografies molt recomanables. Si el voleu seguir us convidem a posar "m'agrada" a la seva pàgina. No us deixarà indiferents i hi trobareu idees i rutes per muntanya molt atractives!!

dilluns, 10 de desembre del 2012

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!


divendres, 7 de desembre del 2012

La contra

Avui a La Contra de la Vanguardia!!!!! Us copio les preguntes i respostes que més m'han captivat, si la voleu llegir sencera, aquí us la deixo! És genial el que diu aquest publicista! Jorge Garbizu! Ja us vam parlar d'ell, a través del seu Monterapia i per això ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres l'entrevista!









 

"Sudaba como un pollo. Me había levantado a las cuatro de la madrugada para evitar la solanera de julio, pero al final me achicharraba.

¿Iba usted solo?
Y en soledad la sensación de esfuerzo se amplifica, pero también la satisfacción por el reto superado. Ir con amigos endulza la percepción del mundo, pero sólo te encuentras contigo mismo cuando vas solo.

...


Y no tienes que aguantar a nadie.
Estaba ya anticipando el goce de la cima cuando me adelantó de un salto un atleta sin mochila que subía... ¡trotando!


Como las cabras.
Y le vi hacer cumbre; miró el altímetro resoplando -era un 3.000-; reseteó el cronómetro sin detenerse ni un segundo a contemplar las vistas fabulosas... ¡Y bajó a escape!

...

¿Y por qué no?
¿Por qué corres? Disfruta. Respeto a esos atletas, pero se pierden la grandeza que la montaña presta a quien la ama: desde abuelas de 80 -¡las he visto coronar tresmiles!- hasta sus nietos de diez años. Y me entristece verla reducida a velódromo para egos competitivos y marcas caras.

Así no va a conseguir patrocinador.
Velocidad y montaña son antagónicos: ni se trata de llegar sin oxígeno a no sé cuantos mil metros, ni a la pata coja, ni de subir en menos segundos que el cuñado chulito.

¿De qué se trata?
De ir a tu ritmo sin complejos, gozar del espacio abierto, el cielo, la luz... Comerte el bocata y la naranja, que allí saben diferente.

Nada nuevo bajo el sol.
Todo es nuevo sobre la montaña. Tu cerebro funciona a un ritmo más provechoso y creativo. Ya lo sabían los peripatéticos, que paseaban sus problemas para encontrar soluciones o al menos relativizarlos.

¿Cuesta arriba no pesan más?
Al revés, el monte te hace ganar altura sobre tus preocupaciones. Cuando esté deprimido, échese al monte; mire al cielo y enumere en voz alta las causas de su tristeza. Y verá que al subir van perdiendo gravedad y se van quedando allí abajo... Pequeñiiiitas.

¿Es de los que cantan en la ascensión?
Contemplar el cielo o el mar, cantar, cansarse, ayudar a los demás o rodearse de plantas... son actividades que relajan. Y todavía más en la montaña. Yo las practico todas. Y a veces hasta trabajo en la subida.

Eso no suena relajante.
Me llevo al monte a personas en las que me planteo confiar y allí descubro cómo son en unas horitas... En menos si escasea el agua. Y en segundos si miro su mochila.

¿En qué se fija cuando ve una mochila?
Tu mochila lo dice todo de cómo organizas tu vida y tu cerebro.

¿Qué aconseja?
Lo mínimo. Su tamaño es inversamente proporcional al de tu talento montañero. Además, si la haces bien, irá perdiendo peso.

Esa no es la ley de la gravedad.
En la mochila debemos meter lo que nos pesa en ese momento: la ambición por un coche caro que no necesita; la casa que no puede pagar, pero que le entrampará si la compra por envidia de la del cuñado. Meta en ella al jefe abusón; el sueldo que mengua...

¡Todo eso pesa una barbaridad!
Por eso lo voy sacando mentalmente de mi mochila en cada paso hacia la cumbre y así llego arriba ligerísimo. Bajas nuevo. Te cansas, sudas, bebes, desbebes, comes y descomes mejor... Descansas. Intensamente. Y descubres que todo lo demás es irrelevante.

Soy adicto a las colinas de Collserola.
Y yo al cómodo y agradable Txindoki: un paseíto... Su altura no se mide en metros, sino en la intensidad de la experiencia.

Pero en la cumbre no hay bar.
De eso se quejan en casa cuando me ven salir de madrugada y se quedan en la cama. Y algo parecido pensaba yo en el cole cuando nos llevaban de sudorosa y resoplante excursión por una empinada cuesta hasta un lugar donde no había básicamente nada.

¿Por qué se convirtió al montañismo?
Un amigo navarro, que hizo legendario el grito de: "¡Meted tripa, que suben tordas!", al avistar gentiles montañeras en ascenso.

..."

dimecres, 5 de desembre del 2012

Música

Avui vull compartir amb tots vosaltres la música que m'agrada escoltar quan sóc a la muntanya. Quan cliqueu a la paraula enllaçada "música" accedireu a una llista de Spotify. Aquí us en deixo una que, a més, acompanya unes imatges espectaculars. Espero que us agradi!!



Podeu deixar els vostres comentaris, dient què us ha semblat i quin estil de música preferiu. Que passeu un bon dia!


dimarts, 4 de desembre del 2012

Monterapia

Un llibre que explica i confirma tot el que creiem!

Portada del llibre


“La montaña tiene mucho más en común con la vida de lo que crees. Suelo decir que un día en ella equivale  a dos en la ciudad, por lo menos. Incluso una naranja o un bocadillo saben diferente. Desde finales de los 70 me acerco siempre que puedo a esas mágicas cumbres, y cada vez que lo hago la montaña –alta o baja– me regala lecciones para mi vida personal. Lecciones sobre la amistad, la soledad, la confianza, las prisas, la tecnología…”

A partir de les pròpies experiències, Juanjo Garbizu ens fa una genial comparació entre la vida a la ciutat, la rutina, la feina i pujar una muntanya. Juanjo és una aficionat a la muntanya i a la comunicació, de fet, és publicista i, la càmera de vídeo s'ha convertit en el seu aliat, sempre que puja una muntanya fa un vídeo i el comparteix a mendivideo. 

Ja sé què ens regalarem per Nadal!

dilluns, 3 de desembre del 2012

El Montseny




Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

Nevada al Montseny. Autor:XPN


 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

Fageda. Autor: XPN

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 




dimarts, 27 de novembre del 2012

Fotografia

Avui parlem de fotografia, i en concret, d'un company de la petita comunitat que tenim a Twitter, David Manzanera @davidmsfoto. Creiem que val la pena que feu un cop d'ull a les seves fotos, als paisatges espectaculars, al moviment de l'aigua en una imatge estàtica, als colors, al punt de vista...

Perquè en feu un tast:

Davidmsfoto ©
Fotografía: David Manzanera. El Cadí.

Fotografia: David Manzanera.

Estem segures que us heu quedat amb ganes de més. Per això us deixem el link del seu bloc. Esperem que us agradi!!

dimecres, 21 de novembre del 2012

Amistat


Us presento una gran amistat. La foto que veieu està feta al refugi de Góriz durant la travessa a Ordesa. Era la meva primera experiència en un refugi i ens va tocar sopar a la mateix taula que ells. Eren francesos però ens vam entendre entre gestos i traduccions mal fetes. Ens van explicar que eren amics des de joves i que havien vingut a celebrar que feia 25 anys havien pujat junts el Mont Taillón. Em va semblar una història preciosa i cada vegada que la recordo se m'escapa un somriure.

Així que avui us preguntem: quina anècdota de les vostres sortides, rutes o curses us fan treure un somriure i per què?

Deixeu el vostre comentari aquí, siusplau.

GRÀCIES per llegir-nos!


dimarts, 20 de novembre del 2012

Pirineisme

Sabeu, pirineisme seria la paraula correcte per referir-se a les excursions que fem pel Pirineu! Molts fem servir la paraula alpinisme, que seria l'adequada per referir-se a les excursions que fem pels Alps!


I parlant dels Pirineus, coneixeu el Pedraforca? M'encanta! Té una forma única i està dins d'un Parc Natural. M'encanta l'entorn i això que fa molt temps que no hi vaig, de fet, hi vaig anar quan tenia 8 anys i... Hi hauré de tornar!!

Hem d'anar fins a Saldes i allí seguir la pista fins al Refugi Lluís Estasen. Un cop al refugi, seguim un camí que surt de darrere mateix i ja tenim la ruta marcada fins a dalt. És una ascensió fàcil, però cal que estiguem en forma! Al llarg de tota la ruta ens trobarem escaladors, però podem anar pujant tranquil·lament caminant per una ruta senyalitzada.

Heu fet mai el cim del Pedraforca? Ens ho expliqueu?

dilluns, 19 de novembre del 2012

Afortunats


"Es pot considerar afortunat aquell que, en la plenitud de la seva vida, ha gaudit abastament de l'activitat que més li agrada. En aquests dies de subversió i canvis violents, quan els valors bàsics d'avui es converteixen en els inútils i destrossats somnis del demà, és quan millor es pot apreciar la doctrina que aconsella aprofitar-se plenament de la vida mentre es pot fer. Pocs tresors romanen més que l’experiència d'un tipus de vida en si mateix satisfactori. Tals són, al cap i a la fi, riqueses de les que cap decret del destí ni cap catàstrofe còsmica pot privar-nos; res pot alterar el fet, que, per un moment, realment hem viscut."

Eric Shipton.  Upon that mountain.

dijous, 15 de novembre del 2012

La Mostra de cinema de muntanya i aventura

Avui un dels nostres seguidors a Twitter, @PepeSocorro, ens ha recomanat un esdeveniment molt interessant pels amants de la muntanya. Ens fa molta il·lusió que ens proposeu activitats o volgueu compartir alguna experiència. Així doncs, sempre que ho feu ens encantarà publicar-ho al bloc per compartir-ho amb tots vosaltres.

El que ens proposa en Pepe és la Mostra de cinema de muntanya i aventura que té lloc a Figueres. Aquest acte està organitzat pel Centre excursionista Empordanès del qual us recomanem també que en visiteu la  pàgina web, és original, atractiva i plena d'informació d'interès. Durant aquest acte podrem veure diferents projeccions i documentals relacionats amb el món de la muntanya. Cada any hi fan presència diferents esportistes destacats. Aquest any hi podrem trobar l'aventurer Albert Bosch,  l'escaladora Silvia Vidal o el muntanyenc Carlos Soria. 


Si voleu fer-hi un tast podeu veure el vídeo promocional de la Mostra; nos us deixarà indiferents!! Vegeu també el programa. 




divendres, 9 de novembre del 2012

On buscar rovellons

A tots ens agraden els rovellons a la brasa amb all i julivert... Ja se'ns fa la boca aigua... Els rovellons, com sabeu, s'ha d'anar al bosc a buscar-los; perquè són més bons que els que poguem comprar.
Els rovellons, com tots els bolets, són tímids i els nostres protagonistes... s'amaguen entre la pinassa.

Per buscar els nostres estimats rovellons hem d'anar com a mínim al pre-pirineu, Berga n'és la capital dels rovellons i de fet, per tot el Berguedà es celebren fires i festes entorn d'aquests petits regals de la natura.

Avui us he parlat dels Rovellons, com a excusa per explicar-vos que anar a buscar/caçar/fer bolets és una màgnifica estratègia per caminar per la muntanya una estona entretinguda i guanyar-se un bon dinar!


Aneu a la muntanya, busqueu bolets i sobretot, segons el manual del boletaire, no digueu on els heu trobat, ni agafeu bolets que no conegueu!!

Això sí, expliqueu-nos què feu: talleu o arrenqueu?

dijous, 8 de novembre del 2012

BSO

Avui va de música. Pels que ens segiu a Twitter ja ho haureu comprovat. Suposo que molts de vosaltres teniu la música d'acompanyant fidel durant una caminada o durant una llarga i dura cursa per muntanya. O simplement una cançó que va amb aquell indret, aquell paisatge...que amb ella fa que tot acabi d'agafar sentit i plenitud. Jo tinc la meva cançó, la meva banda sonora per aquests moments.

No perdeu de vista les imatges del vídeo, son d'una magnitud i una bellesa incomparables. Aquí us deixo un dels meus petits tresors, espero que el gaudiu:

dimecres, 7 de novembre del 2012

Llacs de Tristaina

Quan vam fer la Ruta del Ferro ens va agradar tant Andorra que ara hi tornem! I avui, anem més amunt, als Llacs de Tristaina.

És una excursió fàcil i que ens podem fer a mida, perquè són molts els camins que voregen els Llacs. Sortim des d'Arcalís -Ordino-, des de darrere del restaurant de l'estació d'esquí, on podem, evidentment, deixar el cotxe!

Ja sabeu que jo sempre us proposo rutes ben senyalitzades i, aquesta també ho és; de totes maneres us deixo el track, a wikiloc, en trobareu d'altres!

El que més m'agrada d'aquesta escusió és la vista dels tres llacs, talment una gran font ornamental al mig de les muntanyes, ben col·locadets...Preciós!

imatge de pirineos3000.com