A còrrer!

L'èsser humà té un gran defecte o una gran virtut: sempre vol més. Per exemple, quan comences a caminar el teu cos comença a familiaritzar-se amb cada passa i sents que cada dia vol anar una mica més de pressa; experimentar nous reptes; buscar límits. És així com vaig començar a còrrer. 

Tot i que caminar i còrrer siguin cosins germans, la sensació és força diferent. Almeys jo, quan camino, sóc conscient de cada pas i tot i que vaig rumiant amb les meves coses tinc sempre la sensació de tenir els peus a terra. Quan corro, en canvi, sembla que el meu cos vagi per una banda i la ment per una altra. Desconnecto per complet i el cervell rep una dosi d'oxigen que, malgrat el plus de cansansi que suposa còrrer, agraeixes enormement.

Així doncs, m'hi vaig aficionar. Cada dia que anava a còrrer, feia un petit tram més. El que deiem, que sempre en volem més. És llavors que vaig decidir apuntar-me en una cursa. M'havien parlat meravelles de l'ambient que s'hi respira però la veritat és que no ho acabes d'entendre fins que no ho vius. 

La meva primera cursa va ser la dels Bombers del 2011. No tinc paraules per expressar el cúmul d'emocions que vaig experimentar. L'excitació de la sortida, portant tots la mateixa semarreta i formant part d'un grandiós equip. El compte enrere i la primera passa de 10km. El companyerisme durant la cursa, els ànims dels que hi participem i dels que estan pel carrer,el ritme imparable dels grups de percusionistes situats a cada mig quilòmetre...i l'arribada. 

Perquè us feu una idea aquí teniu un vídeo del resum de la Cursa dels Bombers de l'any 2011:

      

És una cursa molt ben montada i amb un ambient impagable! L'any passat es van acabar les inscripcions la primera setmana!! Així que si aquest vídeo, junt amb el que us he explicat, us han semblat motius suficients per apuntar-vos a la següent cursa de Bombers, no us adormiu que les places volen!